Bloc portolà

això era i no era...

Jesús, Judes i les seves besades.

josepcanyelles | 20 Abril, 2006 16:09

Quan era nin i el cel més blau m'en vaig dur un "shock" quan em digueren qui eren realment els reis d'Orient (per aquells que encara no ho sabeu son; Sion, Gaspar i Tasà). Tambè em vaig dur un "shock" quan la "tia" Lluca (vos heu donat compte que quan som infants tenim una qüantitat molt elevada de ties i tietes....mmmm...possible tema per un altre "post") em diguè que el xotet no s'havia perdut sino que ens l'haviem menjat rostit el diumenge de Ressurrecció, i tambè n'haviem fet panades i de la feixura un fritet, molt bo que va ser!. No fa molt, n'he sofert un altre, que m'ha fet recordar aquests dos.

Un dia d'aquests que tenia molta feina, fullejava el meu diari de referència, el "Que!", i vaig reparar en un qüadret, mig arreconat, una notícia curiosa: "El Evangelio según Judas sale a la luz". I quan el vaig acabar de llegir em vaig quedar un poc confós i el vaig haver rellegir. No per falta de confiança amb el "Que!", vaig cercar per la xarxa més notícies relacionades amb el tema; totes deien més o menys el mateix. Se véu que aquest manuscrit, trobat a la localitat egipcia de Beni Masar, i que han aconseguit traduïr (la feina ha estat dura, l'equip d'experts s'hi posà l'any 2000), posa en situació més bona la figura de Judes Iscariote. Sempre s'ens ha retratat a Judes com l'apòstol traidor, però ara de cop i volta, aquest manuscrit ens el mostra com un dels preferits de Crist i explica la seva traició com la culminació del pla diví, de manera tal, què no el va traicionar sino que únicament va fer el que Jesús li havia demanat!

Us donau compte que si és veirtat això, hem estat insultant aquest pobre home més de dos mil anys?. Coses com "ets més fals que Judes", "Judes!" simplement, "me cag'on Judes" que les hem dites un centenar de vegades no tendrien sentit. I a partir d'ara totes les besades que em doneu (especialment vosaltres nines/nina) vull que siguin de Judes. Però...i amb totes aquelles besades que ens han donat i eren "basades de Judes"?. Cóm els hem d'anoamenar a partir ara?

No fa molt he tengut una crisis moral: havia de triar entre dir la veritat causant mal, i no dir-la (que és com dir mentides). Sempre de petit s'ens ha dit que hem de dir la veritat, però per què sistemàticament s'ens engana amb allò dels reis, xotets, Judes i tot això? Estic un poc confós...però si fins i tot Jesús, que era mig Déu, dubtava, cóm no ho hem de fer nosaltres que som simples pecadors mortals?

Ai...Jesús, Jesús, què hem de fer amb tu?

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb